sábado, 1 de julio de 2017

ESCULTURES EN JARDINS: MÉS ENLLÀ DEL TEMPS

La primera escultura que m'ha sortit, ha estat per les meves terres, igual que el primer curs...
Amb la calor del Sant Joan, en lloc de fer fogueres jo feia óssos, un plaer poder cistellejar a l'ombra de la mimosa. 


Aprenent sempre, cultivant la paciència, i trobant l'equilibri entre el temps accelerat de la ciutat i el no-temps lent, inexistent o infinit, que es requereix per la feina rústico-moderna que ens ocupa....


És a dir, el fantàstic treball de fer escultures de vímet en jardins, per a que la gent atrafegada que vé de la feina,  en els oassis calmats del voltant de Barcelona, amagats entre pins i cirerers, pugui aturar-se i aturar uns instants aquesta ment que ens porta tant lluny, que només ens parla de presses, responsabilitats i obligacions. 



Pugui, gairebé sense adonar-se'n, badallar, relaxar el cos, I trobar-se momentàniament en el ser que és més enllà de tantes màscares innecessàries i de tantes ferides obertes. Més enllà del temps, i jugant amb el volum i l'espai. 



He tingut la sort d'estar acompanyada durant  aquest no-temps per persones importants per mi, i per mi mateixa, soleta davant del vímet, i davant de l'ós. 




Gràcies per la confiança dipositada a "cestería con alegría". 
Ja sabeu, disposada a fer-ne més.