De l'honor d'haver-te conegut, d'haver-te tingut com a monitor de petita, com a cunyat de jove.
De tot allò que ens has ensenyat, amb la teva vida, amb la teva vida després de la vida, potser massa curta pels que estem aquí a la terra i entenem poc d'allò que sabem a dins però que els nostres sentits no ens deixen recordar.
Dels teus poemes, dels teus pregons, però sobretot, sobretot, dels teus actes. De l'anar fent pas a pas sense publicitat alguna, sense creure's ni més ni menys que ningú però fer tant per tanta gent...
De la teva coherencia.
M'agradaria poder parlar amb tú i debatir sobre allò que creiem, o que hem deixat de creure. Sobre allò que sabem, que no creiem. I veure com hem evolucionat, i com hem canviat. Com ens canvia la mirada, el pensament, la situació de vida, com ens canvia la vida després de la vida.
Però tú tot això ja ho saps. Jo encara no. Quan ens tornem a veure, el més segur, és que no ens calgui el debat. Ja ho sabrem tot.
Fins llavors viuré cada instant intensament, mentre les noves generacions es troben, i amb saviesa i art, simplement riuen, i viuen.
Per tú aquesta foto, filla i neboda. jo sé que t'arriba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario