Si el mòbil penjat es despengés, menjaria fetge dels setze jutjes que l'han penjat!
L'han penjat com un fuet!
Uns altres setze jutjes d'un altre jutjat, mengen fetge d'un altre mòbil penjat
(aquest també, penjat com un fuet).
Però com que aquest embarbussament (dígase trabalenguas) sempre m'ha semblat una mica gore, en faré un altre possiblement una mica dolent, però ja se sap que la vida no sempre és justa, igual que els jutjes dels jutjats no sempre són justos, ni fan justícia ni la justícia sol ser justa, ni tampoc les administradores dels blogs, no sempre estan inspirades....
I l'embarbussament dolent serà:
Un plat blanc pla, ple de mèdula de jonc blanc està.
Ho sento.
És el que hi ha.
(Yé lo que yé, diuen els Asturianus).
Jajajaja! quins embarbussaments! i dius que no estàs inspirada?
ResponderEliminarQué cosas más bonitas Elisa!!!! Por fin llega el mimbre a tus manos! ( desde las vivencias en Asturias recuerdo que tenías ganas ;-)) y mira, llega justo en su momento...es que la vida es VIDA y ella solita vive....para expresarse ahora tan hermosamente a través de tus manos. Te animo a seguir creando con tanta ALEGRIA...y con todo tu ser! Un fuerte abrazo de la familia alemana ;~)
ResponderEliminarOOOOOOh! Qué bueno oírte! Tan lejos y tan cerca, eh? Que bonito lo que dices y como lo dices, como siempre, hablando tan dulcemente como buena canaria... el mundo cambia, y también hay cosas que nunca cambian... Un largo abrazo, y nos vemos en el camino!
ResponderEliminar